La Fundació Joan Miró es va crear per fomentar el coneixement de l’obra i la personalitat de Joan Miró, i per acollir exposicions d’artistes dels segles xx i xxi. Molt arrelada a Catalunya i alhora amb un gran prestigi internacional, la Fundació és una porta oberta a l’intercanvi d’idees i disciplines, i mira constantment cap al futur.
La Fundació Joan Miró, que acull la col·lecció pública més extensa de pintures de l’artista, es troba en un edifici excepcional obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert, al Parc de Montjuïc, amb unes vistes espectaculars de Barcelona.
Es tracta d’un espai singular creat pel mateix Joan Miró amb la voluntat de fer l’art accessible a tothom.
La col·lecció de pintures, dibuixos, escultures i obra gràfica que s’exhibeix a la Fundació és una de les seleccions més àmplies de l’obra de Miró i ofereix un recorregut complet a través de totes les fases de la seva trajectòria artística i vital.
Recorrent els diversos espais, el visitant s’endinsa en una exploració interdisciplinària del personal llenguatge i la producció d’un dels artistes més influents del segle xx. Una sèrie de temes globals il·lustren conceptes clau en l’obra de Miró i en el pensament de la seva època, i alhora reflecteixen el desig de l’artista de transcendir la pintura convencional.
EL MÉS DESTACAT DE LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
LES VISTES DES DEL PATI NORD
Un excepcional balcó sobre Barcelona que ofereix una de les vistes més privilegiades de la ciutat, envoltat per l’arquitectura racionalista de Sert i l’obra de Joan Miró.
L'ESTEL MATINAL
L’estiu del 1939, un mes abans que esclati la Segona Guerra Mundial, Miró es trasllada a Varengeville-sur-Mer, a Normandia. Miró sent el desig d’evadir-se de la realitat que l’envolta. La…
L’estiu del 1939, un mes abans que esclati la Segona Guerra Mundial, Miró es trasllada a Varengeville-sur-Mer, a Normandia. Miró sent el desig d’evadir-se de la realitat que l’envolta. La vida retirada afavoreix aquest procés d’introspecció, en el qual el cel nocturn, amb els seus astres, té un paper essencial. Les Constel·lacions, una sèrie formada per 23 aiguades sobre paper, semblen voler representar tot l’ordre del cosmos, amb figures ingràvides que fan referència a la Terra i que comparteixen el seu univers amb una multiplicitat de signes celestes.
PERSONATGE DAVANT EL SOL
Personatge davant el sol és un exemple de la gestualitat controlada que caracteritza les pintures de Miró a finals dels anys seixanta, una llibertat expressiva sense precedents tan clars en…
Personatge davant el sol és un exemple de la gestualitat controlada que caracteritza les pintures de Miró a finals dels anys seixanta, una llibertat expressiva sense precedents tan clars en la seva producció però d’un rigor compositiu indiscutible. L’artista parteix del color negre, amb què dibuixa i estructura el quadre. La incorporació dels altres colors té molt en compte les divisions i les zones lliures. Malgrat la seva espontaneïtat, Miró no oblida la composició: la supressió d’un element qualsevol provocaria el desequilibri de tot el conjunt.
TAPÍS DE LA FUNDACIÓ
El 1972, amb la col·laboració de Josep Royo, Miró fa les seves primeres obres tèxtils, els «sobreteixims», a mig camí entre la pintura, el collage i la tapisseria. Un any…
El 1972, amb la col·laboració de Josep Royo, Miró fa les seves primeres obres tèxtils, els «sobreteixims», a mig camí entre la pintura, el collage i la tapisseria. Un any més tard, arran de l’encàrrec d’uns tapissos monumentals per a Nova York i Washington, també en projecta un per a la Fundació. La plasmació del llenguatge pictòric en una tècnica amb dificultats específiques com la del tapís reclama una adequació que es concreta sobretot en l’ús expressiu de les textures.
