Museu Tàpies

Tàpies assoleix el reconeixement internacional cap a la meitat de la dècada del 1950. A la dècada dels seixanta incorpora nous elements iconogràfics (escriptura, signes, elements antropomòrfics, petjades i referències a la realitat de Catalunya) i nous procediments tècnics (noves superfícies, ús d’objectes quotidians i del vernís). El llenguatge pictòric de Tàpies ha seguit evolucionant des d’aleshores i ha donat com a resultat una obra plàstica creativa i productiva, admirada arreu del món.

El Museu Tàpies va ser creat el 1984 per l’artista Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani. El museu combina l’organització d’exposicions temporals, simposis, conferències i cicles de cinema amb l’edició de publicacions diverses que acompanyen les activitats, i mostres periòdiques dedicades a Antoni Tàpies.

El museu compta amb una de les col·leccions més completes d’obres de Tàpies, constituïda majoritàriament a partir de les donacions d’Antoni i Teresa Tàpies. Entre pintures, escultures, objectes, dibuixos, llibres i gravats, la col·lecció conté mostres de tots els vessants de l’activitat artística de Tàpies, així com dels diferents formats, tècniques i materials emprats per l’artista.

El museu va obrir les seves portes el juny del 1990 a la seu de l’antiga editorial Montaner i Simón, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Aquest edifici, construït en una fase primerenca del Modernisme català, entre el 1880 i el 1881-82, va ser el primer de l’Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, en el teixit urbà del centre de la ciutat.