Espai públic, espai d’art
A Barcelona l’art surt dels museus i ocupa els carrers. Recorre els punts més emblemàtics de la ciutat a la recerca d’obres que s’han convertit en símbols i que omplen de significat el seu entorn! Estàs preparat per començar?
Aquesta gran onada d’alumini negre, de l’escultor basc Jorge Oteiza (1908-2003), és una de las obres icòniques de la Col·lecció MACBA. La peça, plenament integrada en l’ambient alternatiu que caracteritza la plaça dels Àngels, reflexiona sobre el poder de la llum i l’ombra i la seva relació amb l’espai que ocupa.
Observa com el contrast entre el color fosc de l’onada i el blanc intens de l’edifici del museu ressalta la sinuositat de l’obra. Si t’agrada el que veus, no perdis l’oportunitat de visitar el MACBA amb el teu Articket, on trobaràs, entre interessants obres d’art contemporani, altres escultures d’Oteiza.
Aquell mateix any, a petició del museu, el també escultor basc Eduardo Chillida (1924-2002) crea aquest gran mural ceràmic. Ubicat a la paret mitgera del fons de la plaça, integra l’edifici del museu en l’entorn, el barri del Raval. Cal tenir present que l’espai públic té una gran rellevància en l’obra de Chillida, que el considera l’únic lloc on tothom té accés a l’art.
El mural, amb una textura entre l’escultura i el gravat, és característic de les creacions més tardanes de Chillida, centrades en la investigació dels espais i el volum.
Una parella que forma unes tisores intenta tallar el cap a una serp que agafa una xeringa amb la cua mentre persegueix uns personatges. El text ho diu clar, és la sida, malaltia que acabaria amb la vida de l’autor del mural, el reconegut artista i activista nord-americà Keith Haring (1958-1990), només un any després d’haver-lo pintat. El color vermell de l’obra és la sang; els personatges, els mètodes anticonceptius que apliquen a l’animal i el text en castellà «Todos juntos podemos parar el sida» són l’esperança i la força del combat contra la malaltia.
Haring va pintar el grafiti al bell mig del Barri Xino. Per tal d’evitar la seva desaparició, l’Ajuntament de Barcelona, el MACBA i els responsables de l’obra de l’artista van promoure la realització d’un calc del mural que s’ha reproduït en diverses ocasions fins a situar-se a l’emplaçament actual.
El pati del CCCB, que al segle xix havia format part de l’antiga Casa de la Caritat, acull actualment esdeveniments culturals de tota mena i és a la vegada un espai de reunió de veïns del barri, sobretot dels més joves. Quan hi passis, anima’t a participar en l’acte que hi hagi i aprofita el teu Articket per entrar al centre, on trobaràs interessants exposicions sobre diverses facetes de la cultura contemporània.
Fixa’t que l’espai combina la història amb la modernitat més trencadora. Alça els ulls fins a la franja superior de la façana i contempla com Barcelona i el mar es reflecteixen al vidre, que fa de mirall. L’art al carrer també pot prendre forma d’arquitectura!
Consulta aquí els horaris per visitar el Mirador del CCCB.
Estàs trepitjant l’obra que Joan Miró (1893-1983) va concebre l’any 1976 per donar la benvinguda a tothom que arriba a Barcelona per mar. És cert que ara estàs al bell mig de la ciutat, però antigament molts viatgers atracaven al port i caminaven Rambla amunt fins a entrar a l’interior de la capital catalana per la porta de la muralla que se situava en aquest punt. L’obra també evoca la relació de l’artista amb l’entorn, i és que Joan Miró va néixer al passatge del Crèdit, molt a prop d’on et trobes.
El mosaic està col·locat al terra per tal que tothom que hi passi el trepitgi o, dit d’una altra manera, el visqui. Les formes circulars i els colors elementals —el blau, el groc i el vermell— recullen el llenguatge de l’artista. No t’oblidis de visitar la Fundació Joan Miró amb el teu Articket, on descobriràs l’univers creatiu d’un dels artistes contemporanis més rellevants del món!
Veus els frisos de l’edifici? Són l’obra que Pablo Picasso (1881-1973) va crear per a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’any 1962. El més emblemàtic, i també el més visible des de la Plaça Nova, es coneix com el Fris dels Gegants i representa elements de les festes populars. Reconeixes els gegants, els balls, les palmes i els palmons del Diumenge de Rams? Acosta’t a les façanes dels carrers Capellans i Arcs o entra a la Sala Picasso del COAC, i contempla els altres quatre frisos!
Si veure una obra de Picasso a l’aire lliure et sembla tot un luxe, prepara’t per visitar amb el teu Articket el Museu Picasso a només uns minuts caminant d’aquí. Imprescindible!
Sí, són 400 fotografies reproduïdes en petites tessel·les de ceràmica que, unides, formen la ja icònica imatge d’uns llavis fent un petó. L’any 2014 es commemoraven 300 anys de la derrota dels catalans a la Guerra de Successió, que va suposar la pèrdua de drets i llibertats del poble català. Amb el lema «Viure lliure», els lectors d’un conegut diari van enviar milers de fotografies que, posteriorment, el fotògraf Joan Fontcuberta i el ceramista Toni Cumella convertirien en aquesta fotocomposició. Acosta-t’hi i observa detalladament les fotografies. I per a tu, què significa viure lliure?
Busca un bagul de ferro sobre un banc. Després, fes una ullada sota la resta dels bancs del passeig del Born i descobreix escultures, també de ferro, amb forma de bales de canó. Les peces configuren Born, una obra que el cèlebre escultor barceloní Jaume Plensa (1955) va fer el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Mentre que el bagul simbolitza el passat gremial i comercial del Born, les bales de canó fan referència a la destrucció del barri per part de les tropes borbòniques durant el setge a la ciutat de Barcelona entre 1713 i 1714 en el marc de la Guerra de Successió.
Mira l’edifici que tens a l’esquerra. Embellir les parets mitgeres amb obres d’art és tendència a la ciutat, o és que pensaves que els murals de Chillida i Keith Haring eren els únics?
Aquest cal·ligrama, que dibuixa un camí de formigues, és del poeta avantguardista català Joan Salvat-Papasseit, que el va publicar el 1921 al llibre L’irradiador del port i les gavines. L’any 2004 l’obra es reprodueix en aquesta paret mitgera en el marc del projecte Mapapoètic i, des d’aquell moment, ha esdevingut una icona del passeig del Born.
L’assemblage de mobles modernistes que hi ha a l’interior del gran cub representa les classes benestants barcelonines de l’època en què Picasso va viure a la ciutat. Les bigues de ferro que travessen el conjunt esdevenen un símbol de la Barcelona industrial, obrera i rebel. A la part baixa de l’escultura s’hi pot llegir clarament «Un quadre no serveix per a decorar un saló, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic». Amb aquesta peça, Antoni Tàpies ret homenatge al pintor malagueny i a la seva concepció de l’art com a element amb una funció social. Visita la Fundació Antoni Tàpies amb el teu Articket i descobreix l’obra de l’artista, segur que et sorprendrà!
Mira atentament l’escultura que hi ha al centre de l’estany. És una de les obres més conegudes de Josep Llimona, considerat el millor escultor del Modernisme català. L’any 1907 Llimona esculpeix la figura d’una dona nua sortint del bloc de marbre, com en les escultures renaixentistes, i amb el rostre cobert per la cabellera. La peça és delicada i transmet melancolia, soledat i, com bé diu el seu nom, desconsol. Aquesta obra és una còpia; segella el teu passaport Articket al Museu Nacional d’Art de Catalunya i podràs veure’n l’original!
