Barcelona, ciutat modernista
Barcelona és, sens dubte, la capital del Modernisme. Des del flamant passeig de Gràcia fins al cor de la ciutat, amb aquesta ruta descobriràs alguns dels edificis modernistes més emblemàtics, però també espais menys coneguts que de ben segur et sorprendran.
Situa’t a la part alta dels Jardinets de Gràcia, el bulevard que connecta el barri de Gràcia amb el carrer més luxós de Barcelona, el famós passeig de Gràcia. Observa l’edifici de la teva dreta, l’antiga Casa Fuster, avui convertida en un dels hotels més distingits de la ciutat.
Un important industrial de l’època, Marià Fuster, va encarregar l’any 1908 al reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner un edifici per convertir-lo en la seva residència. Fixa’t en les façanes de marbre blanc, en les columnes de pedra rosa i en la seva teulada, que és una picada d’ullet a l’arquitectura parisenca, molt de moda a la Barcelona de principis del segle xx. L’edifici ho té tot per ser la millor casa dels Jardinets de Gràcia, oi?
La Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, va ser dissenyada per Antoni Gaudí el 1905. La façana, inspirada en una muntanya erosionada pel vent i l’aigua, va revolucionar la Barcelona de l’època, creant admiradors i detractors a parts iguals. Es diu que fins i tot alguns veïns i promotors del passeig de Gràcia van deixar de parlar-se amb la família Milà. Estaven convençuts que, per culpa d’aquella edificació estrambòtica, baixaria el valor del sòl de la zona, que estava en plena construcció! Si fossis un barceloní de principis del segle xx, sabries apreciar el caràcter innovador de la Pedrera o creus que tu també parlaries malament d’una de les grans obres de l’arquitectura mundial?
La Fundació Antoni Tàpies està ubicada en un edifici característic del Modernisme industrial que Domènech i Montaner va dissenyar l’any 1879 per convertir-lo en la seu de l’editorial barcelonina Montaner i Simón.
L’escultura Núvol i cadira, situada al terrat però visible des del carrer, et dona la benvinguda a la fundació. Entra-hi i descobreix l’obra de Tàpies mentre observes l’interior de l’antiga editorial. No et perdis la biblioteca, un dels espais més emblemàtics de l’edifici!
Cinc edificis de grandíssima qualitat situats l’un al costat de l’altre a la mateixa illa de cases. Tres d’ells van ser construïts pels tres grans arquitectes modernistes catalans del moment: a la cantonada amb el carrer Aragó, la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí; al seu costat, la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i tocant al carrer Consell de Cent, la Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner.
L’episodi de la mitologia grega en el qual els déus han d’escollir la més bella d’entre Hera, Atenea i Afrodita i entregar-li una poma daurada, coneguda com la poma de la discòrdia, ha acabat donant nom a la popular illa de cases. S’han escrit rius de tinta discutint sobre quin dels edificis és el més bonic. Sense cap mena de dubte, nosaltres entregaríem la poma a la ciutat de Barcelona, la gran beneficiada de tant talent en tan poc espai!
Fixa’t en els bancs-fanal fets amb la tècnica del trencadís, tan de moda durant el Modernisme, que trobaràs a banda i banda del passeig. Tot i que molta gent els atribueix a Antoni Gaudí, van ser dissenyats per l’arquitecte Pere Falqués l’any 1906. Una combinació curiosa que fusiona creativitat i funcionalitat!
Ets davant d’un dels darrers palauets familiars conservats a l’Eixample. L’any 1888 l’arquitecte Emili Sala i Cortés va dissenyar aquest edifici d’estil eclèctic que es va convertir en propietat de la família Elizalde, la qual el va convertir en la seu de la seva empresa, dedicada a la fabricació d’automòbils de luxe i de motors d’aviació.
A finals de la dècada de 1970 es volia enderrocar per construir-hi un bloc de pisos, però gràcies a la pressió veïnal l’Ajuntament va comprar l’edifici per tal de restaurar-lo i convertir-lo en un dels centres culturals públics més dinàmics de la ciutat. Gràcies a això, avui tots els barcelonins poden gaudir d’aquesta bonica construcció i del seu interior d’illa!
Accedeix al jardí interior amb més encant de l’Eixample a través d’aquest angost passatge. Fixa’t en la torre circular, feta de maó, que destaca pel seu aspecte enigmàtic. Aquesta estructura va ser un element cabdal per a la urbanització del nou barri de l’Eixample, que com a paradigma de barri modern requeria de l’abastiment d’aigua potable de tots els habitatges que s’hi havien de construir.
L’arquitecte Josep Oriol Mestres, que també és autor de la façana de la Catedral de Barcelona, creà aquesta enorme cisterna elevada per a l’emmagatzematge i distribució d’aigua a l’Eixample, coneguda com la Torre de les Aigües. Aprofita la tranquil·litat de l’espai i fes-hi un descans! No et pots perdre aquest racó ple d’història.
Enmig de l’atrafegada vida de l’Eixample hi trobaràs aquest petit passatge privat, un dels més antics i més ben conservats del barri, que evoca la vida reposada de la primera burgesia que l’habitava. Fixa’t que manté fins i tot els fanals, les reixes de les entrades a les cases i l’empedrat original.
Potser et sorprendrà saber que l’Eixample, avui tan densament edificat, va ser pensat en un principi com una ciutat jardí, en la qual es combinaven grans edificis i avingudes com el passeig de Gràcia amb espais verds i petites edificacions unifamiliars amb un jardinet frontal, com les que encara queden en aquest passatge. Tot un luxe poder viure aquí, oi?
Si has sentit a dir que el Modernisme és l’estil artístic de l’Eixample, és que alguns no han visitat prou bé Ciutat Vella. El Palau de la Música és una de les obres més sorprenents de Lluís Domènech i Montaner. T’adones que és el quart edifici d’aquest prolífic arquitecte que visites en aquesta ruta?
Construït entre 1905 i 1909, el Palau és, sens dubte, un dels edificis més jovials i desenfadats del Modernisme barceloní. Per tots els racons hi trobaràs referències a la història de la música catalana i europea, com en els bustos de la façana principal, i constants al·lusions a la natura a través de la decoració en forma de flors. Et recomanem que visitis el seu magnífic interior. Et quedaràs bocabadat!
Entre el tràfec dels principals carrers comercials pot passar desapercebut aquest curiós edifici que Puig i Cadafalch va dissenyar el 1896 com un magnífic homenatge a l’arquitectura tradicional catalana. Als baixos s’hi va instal·lar, poc després, una cerveseria cabaret que, tot i que només va estar activa sis escassos anys, va ser un dels principals nuclis intel·lectuals del Modernisme. El local, regentat per un antic cambrer de Le Chat Noir de París, va reunir tota la bohèmia i l’avantguarda burgesa de la Barcelona del moment.
En les seves famoses tertúlies hi participaven habitualment artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pablo Picasso, que hi va fer ni més ni menys que la seva primera exposició! Recorda visitar el Museu Picasso amb el teu Articket, on podràs veure algunes de les obres primerenques que hi va exposar, i aprofita per apropar-te també al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on trobaràs l’obra d’alguns dels artistes que van viure l’ambient dels Quatre Gats en primera persona. Modernisme en estat pur!
