Més enllà de les obres d’art que contenen, els museus Articket són espais fascinants per se amb racons singulars i secrets amagats que sorprenen fins i tot als més coneixedors de la ciutat. Avui us portem els nostres preferits per si voleu passar una bona estona fent d’exploradors intrèpids alhora que gaudiu del millor art de Barcelona!
Mirar sense ser vist: una gelosia supervivent al Museu Picasso
Abans d’entrar al Museu Picasso atureu-vos un moment i observeu amb detall les seves imponents façanes del carrer Montcada. Una d’elles, la que correspon a l’antiga Casa Mauri, té un element únic a Barcelona que ha sobreviscut miraculosament a les transformacions de l’edifici.
Es tracta d’una “xafardera” o gelosia de fusta del segle XVIII, un element arquitectònic que aporta privacitat, filtra la llum del sol i permet passar l’aire. Tenint en compte l’estretor del carrer Montcada, molt freqüentat segles enrere per la crème de la crème de la societat de l’època, donava intimitat a la finestra i permetia observar (i potser xafardejar) sense ser observat. Win-win!
Recentment el museu n’ha realitzat la restauració, que podeu conèixer aquí amb més detall. I és que, a més de guardar una col·lecció excepcional, el Museu Picasso prioritza la conservació del seu conjunt arquitectònic per posar en valor i contribuir a un major coneixement del nostre patrimoni.
Façana o mirall? Una perspectiva oculta de Barcelona al CCCB
Per entrar al CCCB cal passar pel Pati de les Dones, una gran zona central que distribueix els diversos espais del centre. Veureu com els elements originals del segle XIX, de quan el conjunt arquitectònic pertanyia a la Casa de la Caritat, dialoguen amb la façana de vidre moderna, de 30 metres d’alçada, que tanca el pati pel costat nord.
Ara fixeu-vos com la seva part més alta s’inclina sobre el pati com a voladís. Veieu com s’hi reflecteix la ciutat? Amb el seu joc de reflexos, la façana es transforma en un mirall del paisatge i en un mirador privilegiat de la Barcelona contemporània.
Les Tres Xemeneies del Poble-Sec, l’Hotel Vela, l’Edifici Colón, la Torre Glòries o la mateixa línia del mar, són alguns dels espais que observareu, curiosament, des de peu de carrer. Una perspectiva molt fotogènica i singular, apta per al postureig més instagramejable!
Un museu a l’aire lliure (i gratuït!) a tocar de la Fundació Joan Miró
Quan visiteu la Fundació Joan Miró aprofiteu per recórrer el seu entorn privilegiat enmig de la natura. Entre altres espais, trobareu just al costat el Jardí de les Escultures, un dels parcs més joves i curiosos de Montjuïc, ideal per aturar-s’hi una estona i gaudir de l’art contemporani que hi amaga.
Creat l’any 1990, la Fundació i l’Ajuntament es van posar d’acord perquè l’escultura de Manelic, el protagonista deTerra baixa d’Àngel Guimerà que era allà des de l’Exposició Universal de 1929, tingués companyia. Retornant-li la vitalitat a un espai que havia quedat degradat, van demanar a artistes que ja havien exposat a la Fundació Joan Miró que creéssin una obra especialment feta per al Jardí.
Una manera enginyosa de jugar amb la duplicitat entre natura i cultura, i una reivindicació de la qualitat dels artistes locals donat-los un espai de visibilitat permanent. Perejaume, Tom Carr, Sergi Aguilar, Pep Duran o Jaume Plensa, són alguns dels grans noms que podreu gaudir de forma gratuïta. Un museu a l’aire lliure que els amants de l’art no us podeu perdre, i des del que veureu una perspectiva diferent de l’edifici racionalista de la Fundació Joan Miró!
Oteiza, Haring i Chillida surten fora del MACBA
Un cop arribeu a la Plaça dels Àngels per visitar el MACBA de ben segur quedareu enlluernats pel magnífic edifici de Richard Meier. Tot i així, atureu-vos uns segons per observar l’entorn: tres obres de la Col·lecció MACBA us donaran la benvinguda tot connectant el museu amb el batec del barri del Raval i apropant l’art a tothom.
- Just davant de la façana principal, a mà dreta, trobareu La Ola de Jorge Oteiza entre el brogit dels skaters que l’envolten. Observeu com s’integra a l’espai, contrastant amb el blanc intens del museu i ressaltant la sinuositat de l’obra!
- A mà esquerra, a la paret mitgera del fons de la plaça, veureu el mural ceràmic Barcelona, Mural G-333. L’escultor Eduardo Chillida, conscient que aquesta zona degradada del Raval mereixia la seva atenció, va intervenir-la amb el seu estil particular per fer de l’espai públic un espai on tothom pugui accedir a l’art.
- Ara mireu a la dreta, una parella que forma unes tisores intenta tallar el cap a una serp que agafa una xeringa amb la cua. El text del mural ho diu ben clar: és la sida, malaltia que acabaria amb la vida del seu autor, el reconegut artista i activista Keith Haring. El que veieu és un calc de l’original que Haring va pintar al bell mig del Raval l’any 1989.
Un secret: si pugeu a la terrassa Meier del MACBA, gaudireu d’una perspectiva privilegiada de les tres obres i de l’ambient pintoresc de la Plaça dels Àngels.
Una façana que parla a la Fundació Antoni Tàpies
L’escultura Núvol i cadira que corona la Fundació Antoni Tàpies no passa desapercebuda per ningú, però la majoria dels passavolants desconeix que la façana també amaga els bustos de Dante, Cervantes i Milton. El motiu és ben senzill: abans de convertir-se en museu, l’edifici va pertànyer a l’editorial Montaner i Simón que, entre d’altres, publicava aquests tres grans escriptors.
De fet, la decoració de la façana és tota una declaració d’intencions. A la porta principal hi ha escrit el nom de l’editoral i una mica més amunt hi ha tres medallons amb els noms de tres estudiosos que utilitzaven els mètodes d’impressió per publicar els seus estudis: Malte-Brun, Secchi i Lafuente. I és que, tot i que la façana té un aspecte imponent, a l’interior s’hi amagava una fàbrica on es feien tots els processos d’elaboració del llibre.
L’editorial va ser una de les més importants de la seva època, amb més de 120 anys d’història, i els propietaris van encarregar la construcció al jove Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Palau de la Música o de la Casa Lleó i Morera ubicada a la famosa “Mansana de la Discòrdia” del Passeig de Gràcia, entre altres. Quan entreu a la Fundació, aprofiteu per visitar la biblioteca, antic magatzem de llibres de l’editorial, on la fusta i les publicacions d’art conviuen en un equilibri perfecte.
D’antic Saló de Te a biblioteca del Museu Nacional
I parlant de biblioteques… Quan visiteu el Museu Nacional amb el vostre passaport Articket no us oblideu de pujar al primer pis. A l’antic Saló de Te del Palau Nacional hi trobareu un dels espais més tranquils i significatius del Museu: la Biblioteca Joaquim Folch i Torres, nascuda per donar suport en la recerca als professionals del Museu i oferir un servei públic de lliure accés (només cal acreditar-se amb el DNI o passaport).
Amb més de cent anys d’història, el seu origen es remunta al 1891, amb la creació de la biblioteca Gràfica del Museu de Reproduccions Artístiques, ubicat al desaparegut Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella. A partir d’aleshores, i després de diversos canvis d’ubicació, el fons s’ha anat enriquint amb més de 150.000 volums, monografies i catàlegs d’art, documents històrics, revistes d’art i humanitats i una secció de reserva amb manuscrits, incunables, obres editades fins a 1850 i edicions de bibliòfil. Un patrimoni documental fascinant!
La decoració de l’espai és encisadora, com s’espera d’un antic i elegant Saló de Te. Obra del pintor Joan Colom, representa principalment escenes de personatges de bellesa clàssica integrats en un paisatge mediterrani. Frescos amb amorets i garlandes, cistells de fruites i flors i una cúpula imponent us acolliran en aquest oasi de calma i de coneixement únic a Barcelona.
