El 23 d’abril, Barcelona s’omple de llibres i la lectura es converteix en una celebració que ocupa places i carrers. Però, més enllà d’aquest esclat compartit, hi ha altres espais on els llibres esperen en silenci: sales de lectura que amaguen veritables tresors i conviden a quedar-s’hi hores. Des de grans fons d’art fins a col·leccions úniques, entre manuscrits, fanzins o edicions de bibliòfil, les biblioteques dels museus són llocs on la lectura adopta una altra velocitat. Aquest Sant Jordi, us proposem dirigir la mirada cap a les biblioteques dels museus Articket, un autèntic paradís per als lletraferits!
Museu Nacional d’Art de Catalunya: la memòria de l’art
La Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya és una de les grans biblioteques d’art del país, tant per la dimensió del seu fons com per la seva profunditat històrica. Amb més de 150.000 volums i milers de revistes especialitzades, constitueix un centre de referència per a investigadors, però també per a qualsevol persona interessada a entendre com s’ha construït el relat de la història de l’art al llarg del temps.
Un dels aspectes més singulars és la seva secció de reserva, on es conserven manuscrits, incunables i llibres anteriors a 1850 que, més enllà del seu contingut, tenen un valor patrimonial en si mateixos. A això s’hi afegeixen edicions de bibliòfil i materials especialment delicats que requereixen condicions específiques de consulta. En aquest sentit, la biblioteca no només acompanya el museu, sinó que n’amplia el relat, permetent resseguir com les obres han estat estudiades, interpretades i transmeses al llarg dels segles.
Museu Picasso: llibres que també són obra
La biblioteca del Museu Picasso ofereix una aproximació especialment suggerent a la relació entre art i llibre, situant-se en un punt intermedi entre el centre de documentació i la col·lecció d’obra. Especialitzada en la vida i la trajectòria de l’artista, recorre tant la seva producció com el seu context, a partir de catàlegs d’exposicions des del 1896, monografies, edicions de bibliofília o revistes d’art d’avantguarda de les primeres dècades del segle XX, on la presència de Picasso és constant.
Entre els seus fons més destacats hi ha els llibres il·lustrats per Picasso, que inclouen gravats i litografies originals i que, en molts casos, formen part de la tradició dels llibres d’artista. Alguns d’aquests exemplars, procedents de la col·lecció de Jaume Sabartés, incorporen dedicatòries manuscrites o elements únics que els converteixen en peces irrepetibles. D’aquesta manera, la biblioteca proposa una experiència de lectura que és també visual, en què cada pàgina funciona com una extensió de l’obra.
MACBA: una biblioteca que funciona com un ecosistema
La biblioteca del MACBA s’allunya del model més tradicional per convertir-se en un espai en constant transformació, en sintonia amb les pràctiques artístiques contemporànies que documenta. El seu fons combina llibres, revistes, audiovisuals i materials híbrids, configurant un entorn que reflecteix la complexitat i la transversalitat de l’art actual.
Hi destaca especialment la col·lecció de publicacions especials i fotollibres, molts dels quals només es poden consultar en reserva per la seva singularitat, així com un extens fons de revistes i fanzins que inclou tant capçaleres consolidades com projectes independents. Aquesta dimensió més experimental es complementa amb un repositori digital que amplia les formes d’accés i connecta la biblioteca amb xarxes de coneixement més àmplies. Així, més que un espai de conservació, la biblioteca del MACBA esdevé un lloc de connexió entre artistes, investigadors i contextos.
Museu Tàpies: una biblioteca per pensar l’art
La biblioteca del Museu Tàpies destaca per la seva solidesa i per la seva clara vocació de ser un espai de pensament, més enllà de la simple consulta. Especialitzada en art modern i contemporani, compta amb un fons de desenes de milers de volums que inclou llibres, catàlegs d’exposicions i publicacions teòriques.
Un dels seus trets més singulars és el fet que parteix, en bona mesura, de la biblioteca personal d’Antoni Tàpies, que aporta una dimensió molt directa del seu univers intel·lectual i de les seves influències. A partir d’aquí, el fons s’ha ampliat incorporant materials sobre disciplines diverses —des de la pintura i l’escultura fins a la performance, el cinema o les pràctiques més experimentals—, així com col·leccions específiques d’art asiàtic, africà i oceànic. El resultat és una biblioteca que no només documenta l’art, sinó que convida a pensar-lo des de múltiples perspectives.
CCCB: quan l’arxiu es mira i s’escolta
Amb l’arxiu Xcèntric, el CCCB amplia la idea de biblioteca cap a un terreny més audiovisual. Centrat en el cinema experimental i d’autor, aquest arxiu reuneix una col·lecció de peces que sovint són difícils de trobar fora de circuits especialitzats.
El més interessant és que aquests materials no només es conserven, sinó que s’activen a través de visionats, cicles i programes públics que permeten veure’ls en context. D’aquesta manera, l’arxiu esdevé un espai viu que connecta la recerca amb la pràctica, i que proposa una altra manera de “llegir” els continguts: amb el temps, amb la mirada i amb l’experiència compartida.
Fundació Joan Miró: cartografiar una constel·lació artística
La Biblioteca Jacques Dupin de la Fundació Joan Miró funciona com un centre de documentació que permet entendre l’artista dins d’una xarxa més àmplia de relacions i influències. El seu fons inclou monografies, catàlegs d’exposicions i estudis especialitzats, però també materials que situen Miró en el context de les avantguardes i dels moviments artístics del segle XX.
Aquesta dimensió contextual és especialment rellevant, perquè transforma la biblioteca en una eina per cartografiar una constel·lació artística més enllà d’un sol nom. Així, consultar els seus fons no és només aprofundir en l’obra de Miró i en la seva biblioteca personal, sinó també entendre els diàlegs que va establir amb altres artistes i corrents del seu temps. L’excepcional arxiu personal de Josep Lluís Sert, arquitecte i amic de Joan Miró, també es conserva a la biblioteca.
