ArticketBCN no és només una porta d’entrada a l’art de Barcelona, sinó també una plataforma que celebra el diàleg entre diferents formes d’expressió artística. Enguany, aquest esperit es materialitza en una col·laboració molt especial: la il·lustradora barcelonina Maria Corte ha dissenyat una espectacular edició limitada del passaport, transformant-lo en una obra d’art per si mateixa i en un regal perfecte per aquestes festes.
Maria Corte és una de les il·lustradores més destacades del panorama actual. Si el seu nom ja era reconegut internacionalment en mitjans com The New York Times o The Wall Street Journal, l’any 2019 va dissenyar el cartell de la Mercè, una obra que va captivar barcelonins i barcelonines i que consolidava encara més el seu vincle amb la ciutat. Ara, amb la seva col·laboració per a Articket, reforça aquesta connexió amb una proposta única que celebra la diversitat artística dels museus de Barcelona. Una edició limitada del passaport que sintetitza a la perfecció l’essència del projecte: sis portes que conviden a descobrir sis universos artístics.
– De Barcelona als Estats Units. Segurament t’ho han preguntat milers de vegades, però… Ens pots explicar com vas fer aquest salt internacional?
– Doncs el 2011 em vaig presentar a un concurs d’una agència de representació de NY, Richard Solomon. No vaig quedar ni en els primers 20 seleccionats però unes setmanes després vaig rebre una trucada d’una de les assistents oferint-me representació. Els meus dos primers encàrrecs van arribar a la vegada, un pel The New York Times i l’altre per la BBC. Va ser una gran experiència!
– Els colors vibrants i la geometria són alguns dels elements més identificatius de les teves il·lustracions. Quins són els teus referents a nivell artístic? L’art inspira particularment la teva obra o tens altres fonts d’inspiració?
– En efecte estic molt influenciada pel cubisme i el futurisme. La geometria i la composició són parts molt importants en la meva obra. Tinc moltíssims referents, impossible esmentar-los tots, a escala pictòrica: Fernand Léger, Richard Lindner, Joan Gris, Marinetti, Boccioni, Tarsila Do Amaral, Botero… M’han influenciat molts artistes com Brossa i Chema Madoz, les analogies visuals i metàfores m’interessen molt i sempre intento afegir cert valor conceptual a les meves il·lustracions. També trobo inspiració en la lectura i el cinema, en el cartellisme, els murals, el paisatge que m’envolta… S’han de tenir els ulls molt oberts per veure a les muses, que no arriben si no estàs treballant.
– Quan vam fer-te la proposta estaves a punt de marxar a Viena per inaugurar una exposició en diàleg amb Picasso. Com va anar l’experiència?
– Estava justament inaugurant una exposició Pasión doble a la Galerie Lehner on s’establia un diàleg entre gravats eròtics de Picasso i pintures meves de la mateixa temàtica. La meva intenció era donar una perspectiva actual del sexe des de la mirada lliure de la dona. Va ser un gran honor i una gran experiència.
– Per a tu, la il·lustració és un art o és un ofici?
– Abans tenia clar que la il·lustració era només un ofici, ja que implicava una tasca a resoldre amb unes directrius concretes on no tens sempre la llibertat creativa que pots tenir pintant, però ara mateix no tinc una resposta taxativa, perquè crec que l’art és un concepte cada cop més transversal. S’ha d’enaltir el valor dels artesans, perquè no ens podem oblidar que els grans artistes del Renaixement, Barroc, etc.. Vivien d’encàrrecs de les famílies burgeses, de l’Església Catòlica, dels mecenes… Aquests tòtems de l’art també rebien directrius i correccions.
– A nivell visitant, quin vincle tens amb els museus i les galeries? Tens algun espai museístic preferit, dins o fora de Barcelona?
– El meu espai preferit sense dubte és la Fundació Joan Miró, el magnífic edifici de Sert, la llum que inunda les sales, les meravelloses vistes i sobretot l’obra d’un dels meus pintors favorits, Miró.
– Ens ha cridat molt l’atenció el teu procés de treball, dedicant una part important del temps en l’elaboració del concepte. Explica’ns com treballes.
– Normalment, trigo molt més a trobar bones idees i composicions que en l’execució final. És la part del procés creatiu que més gaudeixo: explorar conceptes, perspectives, geometries… M’agrada tenir tot molt treballat i controlat abans de posar color i desenvolupar la il·lustració. Sempre trobo noves idees mentre treballo, m’encanta gargotejar a les llibretes, quasi en un exercici de dibuix automàtic, d’associació d’idees… Un cop tinc l’estructura definida i aprovada, és quan començo amb els detalls i variacions de color. És com anar esculpint les formes.
– I parlant de conceptes… 6 portes i 6 museus Articket. Una idea molt potent i una gran síntesi de l’univers Articket! Com vas arribar fins aquí?
– Doncs vaig partir de la idea que el passaport Articket et permet viatjar lliurement per aquests museus. El passaport és una clau que t’obre les portes del Museu Picasso, Fundació Joan Miró, MNAC, MACBA, Museu Tàpies i CCCB. Portes obertes i connectades perquè tots els espectadors puguin gaudir de l’art sense restriccions. També he volgut presentar una imatge completa, on cada part (coberta, sobrecoberta i solapes) tinguin sentit per sí mateixes.
– Per preparar la proposta has fet el teu viatge Articket particular pels 6 museus que en formen part. Ens voldries compartir alguna obra o exposició que t’hagi agradat particularment durant el teu recorregut?
– A risc de repetir-me, l’exposició de MiróMatisse a la Fundació Joan Miró ha estat la meva preferida. Són dos artistes immensos i amb una sensibilitat enorme. He descobert obres que no coneixia i he tornat una segona vegada.
– Finalment, tens algun projecte de cara al 2025 que et vingui de gust compartir-nos?
– Doncs encara no tinc res tancat definitivament, però espero que una altra exposició i més encàrrecs com el vostre. Ha estat una delícia participar-hi.
