Maria Corte (Barcelona, 1983) és una il·lustradora amb un estil inconfusible que combina formes geomètriques, textures singulars i una paleta cromàtica vibrant. Graduada en Il·lustració a l’Escola Massana el 2009, aquell mateix any va rebre el premi INJUVE, atorgat pel Govern d’Espanya. La seva obra trenca convencions clàssiques, especialment en la representació del cos humà, explorant l’espai d’una manera innovadora i expressiva.
El seu treball abasta un ampli ventall de camps: portades de llibres, cartells, premsa, publicitat, animació, il·lustració infantil i projectes pedagògics. Ha col·laborat amb revistes com BBC Music Magazine, The Deal o Apartamento Magazine, i amb diaris com The New York Times, The Wall Street Journal o La Vanguardia. També ha treballat per editorials com Grupo Planeta i ha creat projectes infantils destacats, com la sèrie musical Minimúsica.
Les seves creacions han estat sol·licitades pel Ministeri d’Educació i Cultura d’Espanya, la Generalitat de Catalunya o els Ajuntaments de Barcelona i Madrid, consolidant-la com una figura de referència en la il·lustració contemporània. El seu darrer projecte ha estat l’exposició Pasión doble, celebrada a la Fira d’Art de Viena 2024 en diàleg amb l’obra de Pablo Picasso.
EL PROCÉS CREATIU
El projecte explicat per l'artista
“Vaig partir de la idea que el passaport Articket et permet viatjar lliurement per alguns dels museus d’art de Barcelona més emblemàtics. El passaport és una clau que t’obre les portes del Museu Picasso, Fundació Joan Miró, MNAC, MACBA, Museu Tàpies i CCCB. Portes obertes i connectades perquè tots els espectadors puguin gaudir de l’art sense restriccions. També he volgut presentar una imatge completa, on cada part (coberta, sobrecoberta i solapes) tinguin sentit per sí mateixes.
Estic molt influenciada pel cubisme i el futurisme. La geometria i la composició són parts molt importants en la meva obra. Tinc moltíssims referents, impossible esmentar-los tots, a escala pictòrica: Fernand Léger, Richard Lindner, Joan Gris, Marinetti, Boccioni, Tarsila Do Amaral, Botero… M’han influenciat molts artistes com Brossa i Chema Madoz, les analogies visuals i metàfores m’interessen molt i sempre intento afegir cert valor conceptual a les meves il·lustracions. També trobo inspiració en la lectura i el cinema, en el cartellisme, els murals, el paisatge que m’envolta… S’han de tenir els ulls molt oberts per veure a les muses, que no arriben si no estàs treballant”.