Amb la mirada posada al 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura, i aprofitant que són dies per celebrar aquesta disciplina amb esdeveniments com el festival Model, volem posar el focus als edificis que acullen els museus Articket. Amants de l’arquitectura, sou benvinguts!
Els museus Articket són també arquitectura de primer ordre. No podem entendre les obres que s’hi exposen sense els edificis que les embolcallen i que han esdevingut autèntiques icones de la ciutat, més enllà d’Antoni Gaudí, i un incentiu a la descoberta de l’art que atresoren.
EL MACBA, una reinterpretació del racionalisme integrada a l’entorn
L’Edifici Meier del MACBA, ubicat a l’animada plaça dels Àngels, té una singular estructura que no passa inadvertida, reflex exterior de l’interior contemporani del museu. Obra de l’arquitecte Richard Meier, reinterpreta formalment el racionalisme, amb referències als mestres del moviment modern i en particular a Le Corbusier.
L’edifici és el resultat de combinar elements de línies rectes amb d’altres de corbes, i aquesta geometria se suavitza amb la llum exterior, que penetra a l’edifici a través de galeries obertes i grans claraboies. La claredat i l’ordre, juntament amb aquesta llum natural i una connexió important amb el lloc on s’ubica l’edifici, al cor del barri del Raval, són els principis clàssics i intemporals en què es basen els projectes de Richard Meier.
Precisament, l’arquitecte comparava en una entrevista l’ordre i l’expressió del museu amb l’esperit català d’el seny i la rauxa. En les seves paraules: “Si la claredat i l’ordre de l’organització de l’edifici són la saviesa i el sentit comú del seny, aquest seny està equilibrat per l’expressió exuberant dels elements i la transparència de la façana que dóna a la plaça, que equivalen a l’alegria i la imaginació de la rauxa“.
❋ Llegeix la resta de l’entrevista a Richard Meier aquí.
La Fundació Joan Miró, un edifici per a l’obra de Joan Miró i la creació contemporània
L’edifici de la Fundació Joan Miró és obra de Josep Lluís Sert, arquitecte, urbanista i gran amic de l’artista Joan Miró, i un dels impulsors a Catalunya de l’arquitectura d’avantguarda amb projectes tan rellevants com la Casa Bloc, el Dispensari Antituberculós o el Pavelló de la República, entre molts d’altres.
D’estructura racionalista amb trets mediterranis -pati central, terrat a la coberta i lluernes-, la Fundació és sens dubte un dels exemples més destacats i emblemàtics del racionalisme a la ciutat de Barcelona. Es tracta del retorn de l’arquitecte a la seva ciutat i, després de considerar diversos espais, finalment es va triar la muntanya de Montjuïc, on l’edifici es fusiona mantenint la seva personalitat pròpia.
La Fundació Joan Miró és la mostra més evident de la complicitat entre l’artista i l’arquitecte en la construcció de l’edifici, un dels pocs pensats per a les obres que havia de contenir. Els anys 1988 i 2000 es va ampliar per donar cabuda a nous serveis i augmentar l’espai expositiu, una intervenció a càrrec de Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, i president de la Fundació (2009 – 2019).
❋ Descobreix aquí la història de l’edifici de la mà de l’arquitecte Jaume Freixa.
El CCCB, de la Casa de la Caritat a l’avantguarda arquitectònica
El 1989, en el marc d’un projecte de rehabilitació del barri del Raval i dels seus edificis històrics, neix el CCCB a l’antiga Casa de la Caritat de Barcelona. Els arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d’Eduard Mercader, s’encarreguen del projecte de construcció del nou equipament cultural.
El recinte de l’antiga Casa de Caritat, un establiment benèfic construït al segle XVIII, comprenia un enorme entramat d’edificis bastits en èpoques diferents, que havia arribat a allotjar més de dues mil persones.
El projecte de remodelació substituí l’ala nord per un cos prismàtic de trenta metres d’alçada: una façana de vidre que ha esdevingut un mirall del paisatge urbà i un mirador sobre la ciutat. La façana exterior del carrer de Montalegre i les del pati de les Dones, conserven la decoració original dels anys 20 i també es preservaren les voltes de maó de pla i els pilars de pedra.
❋ No et perdis el documental Temps de caritat, que evoca la infància de les persones que van viure a la Casa de la Caritat i que en l’actualitat, es reuneixen cada dijous al bar del CCCB.
La Fundació Tàpies, de l’arquitectura eclèctica al Modernisme
La Fundació Antoni Tàpies va obrir el juny del 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner y Simón, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, restaurada i condicionada pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau.
Construït en una fase primerenca del desenvolupament del modernisme català, aquest edifici va ser el primer de l’Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, al teixit del centre urbà. L’Editorial Montaner y Simón juntament amb la casa Vicens d’Antoni Gaudí és un dels pocs exemples que queden d’una manera de construir avui desapareguda i exemplifica també el pas d’una arquitectura eclèctica pròpia del segle XIX a un estil nou, el modernisme. Per tot plegat, la seu de la Fundació Antoni Tàpies va ser declarada monument històric el 1997.
❋ Si vols aprofundir en la seva història, apunta’t a l’itinerari que la Fundació ofereix regularment a la seva seu i a dos edificis del mateix arquitecte: el palau Montaner, ara seu de la delegació del govern de l’Estat espanyol a Catalunya, i la Casa Thomas, que avui acull la botiga de mobiliari de disseny Cubiñá.
Els casals del Museu Picasso, una joia del gòtic català
El Museu Picasso ocupa cinc grans casals o palaus del carrer de Montcada que daten dels segles XIII-XIV i són una magnífica mostra del gòtic civil català. Tenen una estructura comuna, al voltant d’un pati, i amb accés a la planta noble per una escalinata exterior descoberta.
El carrer de Montcada constitueix avui el nucli d’arquitectura civil medieval més important de la ciutat de Barcelona. Conegué el seu màxim esplendor als segles XV i XVI, quan va esdevenir un carrer senyorial, aristocràtic, seu de nobles i rics mercaders, enriquits pel comerç marítim. D’aquí la bellesa dels edificis que s’hi concentren que van permetre al carrer ser declarat Conjunt Monumental Historico-artístic l’any 1947.
El 1963 s’inaugura el Museu Picasso al palau Aguilar (Montcada, 15), el 1970 l’Ajuntament amplia el museu amb l’annexió del palau del Baró de Castellet (Montcada, 17) i, posteriorment, amb la del palau Meca (Montcada, 19). L’any 1999 s’inaugura una nova ampliació del museu, amb la casa Mauri i el palau Finestres com a espais per a les exposicions temporals. Aquest cinc palaus, d’indiscutible valor patrimonial, configuren l’actual Museu Picasso de Barcelona. Actualment les seves façanes estan en procés de rehabilitació però al juny ja podreu gaudir-les amb tot el seu esplendor!
❋ Més fotos antigues i informació detallada sobre els palaus del Museu Picasso aquí.
El Museu Nacional, la coronació del classicisme acadèmic
El Palau Nacional, construït per a l‘Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. El Palau Nacional, que gairebé arriba als 50.000 m2, és un edifici de grans proporcions, que s’adscriu als models del classicisme acadèmic de l’època dins l’àmbit de les exposicions universals, projectat pels arquitectes Eugenio P. Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech i Roura.
La seva façana està coronada per una gran cúpula, inspirada en la de Sant Pere del Vaticà; dues de menors, una a cada banda, i quatre torres inspirades en la catedral de Santiago de Compostel·la.
Està situat a la muntanya de Montjuïc, un entorn privilegiat des del qual podeu gaudir d’una vista magnífica i única de Barcelona. L’accés frontal al Palau Nacional es fa per una gran escalinata des de l’avinguda de la Reina Maria Cristina, flanquejada a mig camí per les grans fonts lluminoses i monumentals de Carles Buïgas, igualment imprescindibles.
❋ Descobreix com eren les sales més emblemàtiques del Museu als seus origens en aquest enllaç.
L’art i l’arquitectura us esperen amb Articket!
Il·lustració de portada de Miguel Pang
