El mes de març ens convida, any rere any, a revisar relats i a afinar la mirada. Amb motiu del 8M, els museus Articket esdevenen espais privilegiats per observar com les dones artistes —i creadores en un sentit ampli— no només han estat presents en la història cultural, sinó que han contribuït decisivament a redefinir-la. Aquest 2026, les exposicions temporals dels museus Articket dibuixen un mapa plural entorn la creació femenina que travessa disciplines i llenguatges. Descobreix-les!
Valérie Belin al Museu Picasso
📅 17 d’abril – 6 de setembre 2026
La fotografia de Valérie Belin arriba al Museu Picasso tot qüestionant la idea d’identitat en l’era digital. Les seves imatges, situades en la frontera entre el retrat i la simulació, desdibuixen els límits entre allò real i allò artificial. Les figures que representa —maniquins, models, avatars— revelen una bellesa inquietant que ens obliga a preguntar-nos què és natural i què és construït.
Per què és rellevant?
Perquè posa sobre la taula debats actuals: la hiperrepresentació del cos, els filtres digitals i la construcció social de la imatge femenina.
Mercè Rodoreda al CCCB
📅 Fins al 25 de maig 2026
L’exposició Rodoreda, un bosc, que acull el CCCB, no és una retrospectiva convencional sobre l’escriptura de Mercè Rodoreda: és una invitació a habitar els seus paisatges simbòlics. El bosc, metàfora central, apareix com a espai de memòria, exili i transformació. Manuscrits, objectes personals i instal·lacions audiovisuals dialoguen per mostrar una autora que va explorar amb radicalitat l’experiència femenina, la guerra, la solitud i la reconstrucció emocional.
Per què és rellevant?
Perquè situa Rodoreda com una veu europea de primer ordre i connecta la seva obra amb qüestions contemporànies com l’exili, la identitat i la creació.
Cristina Lucas al Museu Tàpies
📅 15 d’octubre 2026 – 7 de febrer 2027
A l’exposició E-Conmotion que acull el Museu Tàpies, Cristina Lucas ens convida a observar com el progrés tècnic i econòmic no és neutral, sinó un camp de disputa simbòlica i material. A partir de tríptics fets de metacrilat formats pels materials de cada revolució industrial —carbó, petroli, silici, microxips—, construeix una narrativa material de la història. Les seves instal·lacions cartografien conflictes, migracions i fluxos de poder, revelant com els cossos es mouen dins estructures que els condicionen.
Per què és rellevant?
Perquè connecta art i geopolítica des d’una mirada crítica i feminista, mostrant com allò sensitiu i emocional també és un camp de batalla.
Charlotte Perriand a la Fundació Joan Miró
📅 6 d’octubre 2026 – 28 de març 2027
La Fundació Joan Miró dedica una gran exposició antològica a Charlotte Perriand, figura clau del disseny modern. Una de les poques dones que van aconseguir entrar al gran temple de la creació arquitectònica i urbanística moderna, l’Atelier Le Corbusier, no com a ajudant sinó com a creadora amb veu pròpia. Des d’aquells anys primerencs, va defensar una idea clau: que l’art, l’arquitectura i el disseny són inseparables, una síntesi capaç de canviar la manera com vivim.
Per què és rellevant?
Perquè reivindica el paper de les dones en la història del disseny i connecta modernitat i present a través de la idea d’habitar el món amb responsabilitat.
Aurèlia Muñoz al MACBA
📅 5 de novembre 2026 – 29 de març 2027
Amb l’exposició retrospectiva Aurèlia Muñoz. Ens, el MACBA recupera més de 50 anys de la polifacètica pràctica d’Aurèlia Muñoz, pionera en la renovació de l’art tèxtil contemporani tant dins com fora de Catalunya. Les seves escultures de fibres naturals transformen el teixit en arquitectura i paisatge. Combinant tècniques ancestrals i recursos contemporanis, Muñoz va respondre a les crisis incipients del món postindustrial, parant atenció a l’impacte en els ecosistemes terrestres, aquàtics i aeris, que emergeixen com a grans motius en la seva producció.
Per què és rellevant?
Perquè eleva l’art tèxtil —històricament associat a l’àmbit domèstic— a la categoria d’avantguarda, qüestionant jerarquies artístiques i de gènere.
Mar Arza al MNAC
📅 Durant el 2026
L’artista Mar Arza, que investiga el llenguatge, la memòria i les estructures de poder a través de la paraula i la matèria, presenta al MNAC la intervenció Strappo. No pas per atzar cau el patriarcat que parteix de la tècnica de l’strappo, utilitzada per arrencar pintures murals. A partir d’aquest gest, la peça estableix un diàleg entre absència i empremta per revelar com les estructures de dominació continuen inscrites en l’espai i en la memòria col·lectiva.
Per què és rellevant?
Perquè transforma una tècnica vinculada a la conservació del patrimoni en una eina crítica per qüestionar el patriarcat, posant en evidència les estructures de poder.
