Aquest 2025, les dones prenen la paraula als museus Articket amb exposicions que reivindiquen figures femenines clau de l’art i la cultura. Des de fotògrafes avantguardistes fins a escriptores icòniques, aquestes són les creadores que marcaran l’agenda expositiva a Barcelona durant els propers mesos.
Marta Palau al Museu Tàpies
El Museu Tàpies presenta per primera vegada i fins al 17 d’agost una gran retrospectiva de l’artista Marta Palau (Lleida, 1934 – Ciutat de Mèxic, 2022) amb el títol Els meus camins són terrestres, que inclou dibuix, pintura i algunes de les seves grans instal·lacions tèxtils, en diàleg amb objectes i materials del seu arxiu personal, que mai han estat exposats.
La relació de l’artista amb el tèxtil s’origina per contacte amb certes tradicions ancestrals del continent americà, el seu aprenentatge amb Josep Grau-Garriga, mestre tèxtil que va col·laborar amb Joan Miró o Antoni Tàpies, entre d’altres, serà decisiu per aprofundir en la tècnica del tapís. Al llarg de la seva trajectòria, Palau va desenvolupar diverses facetes, entre les quals s’inclouen la creació d’estructures per donar suport a l’art i els artistes, i va tenir ampli reconeixement en alguns dels grans esdeveniments artístics de Sud-amèrica, com la Biennal de São Paulo o la Biennal de l’Havana, entre molts d’altres. Qüestions lligades al territori, a l’exili o a la migració accentuen la seva importància per ser, d’una banda, autobiogràfiques, i de l’altra, conflictes presents en els nostres dies.
Mercè Rodoreda al CCCB
A partir del 5 de desembre podreu gaudir al CCCB de l’exposició Rodoreda, un bosc que aprofundirà en l’imaginari de l’escriptora catalana i posarà al centre la radicalitat de la seva literatura. La mostra proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra, entenent-los com una complexa xarxa de significants que, talment com les arrels i les branques d’un arbre, s’estenen en complexes i entrellaçades ramificacions de sentit.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) és una de les escriptores catalanes més importants del segle XX. La seva obra, marcada per l’exili i la introspecció psicològica, destaca per novel·les com La plaça del Diamant i Mirall trencat. Amb un estil ric i poètic, sovint explora la força i la solitud dels seus personatges femenins. Va viure a França i Suïssa després de la Guerra Civil, però sempre va mantenir un fort vincle amb la llengua i la cultura catalanes. Va rebre nombrosos premis i la seva influència segueix viva en la literatura contemporània. El seu llegat literari continua captivant lectors i lectores d’arreu.
Eugènia Balcells al MNAC
A partir del 21 de juny, el Museu Nacional presentarà a la Sala Oval una gran instal·lació en vídeo de l’Eugènia Balcells (Barcelona, 1943). Creada a la ciutat de Nova York entre els anys 1980 i 1982, From the center és una obra fonamental tant en la trajectòria de l’artista com en la història del vídeoart. Aquesta obra de gran complexitat tècnica i riquesa de significats evoca els grans monuments megalítics de l’antiguitat, és un “Stonehenge electrònic”, en paraules de l’artista.
Eugènia Balcells és una artista visual catalana pionera en el vídeoart i l’art conceptual. La seva obra explora temes com la llum, la memòria i la relació entre ciència i art, amb peces icòniques com Frequencies i Univers, on combina imatge i so de manera immersiva. Va començar la seva carrera a Nova York als anys 70 i ha exposat arreu del món. El seu llenguatge visual, sovint basat en la física i l’astronomia, la converteix en una figura clau de l’art contemporani internacional.
Pilar Aymerich al Museu Picasso
L’exposició Ubú pintor sobre el dramaturg francès Alfred Jarry, que s’inaugurarà el proper 28 de novembre al Museu Picasso, reunirà obres d’Alfred Jarry i també dels artistes del seu cercle més immediat i de la generació surrealista. A més, l’exposició tractarà la recepció de la seva obra Ubú rei a Catalunya, representada per primera vegada el 1964 en el marc de l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual. La fotògrafa Pilar Aymerich la va dirigir, en va fer la traducció amateur i un reportatge de 36 fotografies algunes de les quals es van publicar a la crònica de Joan Sagarra a La Vanguardia i que podreu gaudir a la mostra.
Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) és una fotògrafa reconeguda pel seu compromís social i la seva mirada documental. A través de la seva càmera ha capturat moments clau de la Transició espanyola, especialment les lluites feministes i les mobilitzacions populars. El seu treball combina sensibilitat i denúncia, reflectint la vida quotidiana i els canvis socials. Ha col·laborat amb premsa, editorials i institucions culturals, creant un arxiu visual imprescindible. Guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia, la seva obra continua sent un testimoni valuós de la història recent.
Helena Laguna Bastante a la Fundació Joan Miró
A l’ombra de dos arbres és un espai de mediació creat per l’artista Helena Laguna Bastante en diàleg amb l’exposició Entre dos patis que podreu visitar fins al 18 de maig a la Fundació Joan Miró. La proposta pretén generar un espai distès i meditatiu on entrar en contacte amb les obres de Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz a partir de la memòria de l’antic Espai 10, actual Espai 13, anteriorment situat entre dos arbres emblemàtics de l’edifici: el garrofer i l’olivera. Especulant sobre els records sobre la història de l’Espai 10 que emmagatzemen aquests arbres, l’artista ens convida a escoltar les seves veus. Així, la sala es converteix en un espai per al repòs, la reflexió entre espècies i la pràctica de formes alternatives d’escolta activa.
Helena Laguna Bastante (Terrassa, 1998) és una artista interdisciplinària i comissària catalana. La seva obra explora els límits de l’escriptura i el potencial del cos i el gest com a arxiu. Mitjançant diverses tècniques com l’escultura, el tèxtil, la performance i la instal·lació, investiga noves formes de preservar la memòria i establir connexions transgeneracionals. Ha participat en exposicions col·lectives a Espanya i ha estat guardonada amb el Premi Sala d’Art Jove 2023. La seva recerca actual se centra en les pràctiques tèxtils com a espais de relació entre cossos de diferents temporalitats.
Teresa Solar Abboud al MACBA
Somni màquina d’ocell ens submergeix en el viatge de la pràctica artística de Teresa Solar Abboud, una artista que des dels seus inicis es planteja les mateixes preguntes sobre la trobada entre l’espai i el temps apel·lant a un subjecte contemporani, fragmentari i en constant desplaçament. L’exposició del MACBA, que acaba el proper 9 de març, juxtaposa diferents moments de la carrera de l’artista, des dels seus inicis amb l’experimentació videogràfica, passant pels primers intents escultòrics amb ceràmica i temptatives blandiformes amb altres materials, fins a arribar a un llenguatge propi amb grans escultures immersives.
Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985) és una artista multidisciplinària que explora la matèria, el llenguatge i la narració visual. La seva obra s’inspira en la geologia, l’anatomia i la ciència-ficció, creant formes que evoquen cossos, túnels i paisatges imaginaris. Ha exposat a espais com el CA2M o la Biennal de Venècia, consolidant-se com una veu destacada de l’escena artística contemporània.
