Deixem enrere la Celebració Picasso i ens submergim de ple a l’Any Tàpies. Com no podia ser d’altra manera, el centenari del naixement de l’artista marcarà l’agenda expositiva de 2024, que inclou altres estimulants propostes per gaudir d’un any d’art i cultura en majúscules. Henri Matisse, Agnès Varda, Chiharu Shiota, Mari Chordà, Evelí Torent, Suzanne Valadon o Fernande Olivier seran alguns dels protagonistes. Si voleu saber el que us espera aquest 2024, llegiu!
Una gran retrospectiva sobre Antoni Tàpies
La Fundació Antoni Tàpies serà cronològicament la tercera seu de l’exposició que Manuel Borja-Villel està organitzant sobre l’obra d’Antoni Tàpies en el marc de la celebració del centenari del naixement de l’artista. La retrospectiva comptarà amb una àmplia selecció d’obres procedents de museus i col·leccions privades nacionals i internacionals, que abastaran l’extensa trajectòria de l’artista entre els anys 1943 i 2011. Podreu tornar a vincular obres que durant molt de temps han romàs disperses i aïllades dels moments creatius en els quals van sorgir, donant l’oportunitat de recuperar i examinar en profunditat les preocupacions formals i artístiques que en Tàpies van donar resultats tan enlluernadors al llarg de la seva carrera.
El vincle paradoxal entre Miró i Matisse a la Fundació Joan Miró
A primer cop d’ull, l’aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l’any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l’estranyesa inquietant en el de Miró). L’exposició de la Fundació Joan Miró, però, tindrà com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l’art i entre les seves obres. MiróMatisse: Més enllà de les imatges serà, sens dubte, una exposició on es qüestionaran clixés.
Amb nom(s) de dona
Afortunadament les dones artistes van ocupant cada cop més espais de visibilitat als museus. El 2024 serà, de fet, un any ple de noms de propis femenins inspiradors.
Al CCCB podreu gaudir d’una mostra sobre l’obra de la gran fotògrafa i cineasta Agnès Varda, recentment desapareguda. Dues generacions d’artistes imprescindibles, Mari Chordà i Teresa Solar, també tindran el seu lloc al MACBA. Les instal·lacions enigmàtiques i contemplatives de l’artista japonesa Chiharu Shiota ocuparan les sales de la Fundació Tàpies a Fils de memòria, tot dialogant amb l’obra tapiana. L’emblemàtica pintora impressionista Suzanne Valadon, una de les pioneres en la seva disciplina, protagonitzarà una exposició al MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée de Nantes. Finalment, al Museu Picasso hi trobareu a Fernande Olivier en una monogràfica que inclourà documents inèdits i retrats d’artistes com Kees Van Dongen o Joaquim Sunyer.
Jueus i conversos al Museu Nacional
El MNAC obrirà el nou curs d’exposicions amb El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana. Organitzada en col·laboració amb el Museo del Prado, la mostra aprofundirà en el paper que van jugar les imatges en les relacions entre jueus i cristians a l’Espanya d’entre el 1285 i el 1492 i posarà la lupa en la utilització de l’art per estimular la conversió dels jueus. Una exposició sobre el passat amb la mirada posada al present.
Evelí Torent i altres catalans pioners a París
I seguim amb el Museu Nacional, que es proposa també recuperar la figura d’Evelí Torent, pintor i il·lustrador poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català, on coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria.
Com d’altres artistes coetanis, Torent va viatjar a París a inicis del nou segle per establir-s’hi. Preciament, un dels plats forts de la programació del Museu Picasso serà una exposició sobre les diferents cares del fenomen dels artistes catalans que van viatjar a París entre l’Exposició Universal de 1889 i l’esclat de la Primera Guerra Mundial. De Montmartre a Montparnasse (1889-1914). Artistes catalans a París, reunirà obres del mateix Picasso, Rusiñol, Casas, Nonell, Pichot, Anglada Camarasa, entre altres.
Amazònies i suburbis al CCCB
Suburbia: la construcció del somni americà presenta una història cultural del suburbi americà, explorant les diverses implicacions polítiques de la seva consolidació, les conseqüències ecològiques de la seva dependència dels combustibles fòssils i els clarobscurs de gènere i racials que han puntuat una trajectòria històrica on segregació i assignacions de gènere servien als discursos hegemònics.
Amazònies. El futur ancestral aborda la importància estratègica de la preservació de la regió amazònica a nivell global. Entre altres, planteja un itinerari totalment immersiu que permeti escoltar els sorolls de la selva gràcies a les darreres investigacions sonores, i endinsar-se en nous universos dissenyats especialment per a les instal·lacions del CCCB per creadors de les comunitats locals.
