L’estiu a Barcelona té moltes cares. Hi ha els vespres a la fresca, les places plenes, els festivals i una agenda cultural que no s’atura. Però també hi ha una realitat cada vegada més present: les onades de calor són més freqüents i més llargues, i obliguen les ciutats a adaptar-se per continuar sent espais habitables. En aquest context neix la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics, una iniciativa que identifica equipaments i espais públics on la ciutadania pot protegir-se de la calor durant els episodis de temperatures extremes. Biblioteques, centres cívics, mercats, parcs… i també museus formen part d’aquesta xarxa.
Aquest plantejament reflecteix una nova manera d’entendre la ciutat: els equipaments públics no només presten un servei, sinó que també contribueixen a la salut i la capacitat d’adaptació davant dels efectes del canvi climàtic. No són espais creats específicament per a aquesta funció ja que continuen desenvolupant la seva activitat habitual, però esdevenen també un servei essencial per garantir el benestar de la població, especialment de les persones més vulnerables.
En aquest sentit, els museus hi tenen un paper especialment interessant. Tradicionalment associats a la conservació del patrimoni i a la difusió del coneixement, avui són també espais oberts, accessibles i acollidors. Llocs on és possible fer una pausa, observar sense presses, llegir, conversar o simplement descansar. Espais que ofereixen confort físic, però també una oportunitat per reconnectar amb la cultura.
Sis museus, sis maneres d’acollir
Aquesta idea es materialitza de maneres diverses als museus Articket.
Al MACBA, per exemple, l’Espai de Lectura i Familiar és molt més que un refugi climàtic. És un espai gratuït i obert a tothom que el museu defineix com un lloc «per estar-hi». Un lloc on llegir, crear, jugar, conversar o compartir temps en família. La iniciativa forma part de Planeta MACBA, el programa que integra la sostenibilitat en la gestió del museu, amb actuacions que inclouen la reducció de la petjada de carboni, la millora de l’eficiència energètica i el desenvolupament de projectes comunitaris.
Al CCCB, el refugi climàtic s’estén pel Pati de les Dones -amb la instal·lació L’Ombra-, els espais climatitzats, les zones de lectura i joc, les fonts d’aigua i una programació gratuïta d’activitats que converteixen el centre en un lloc de trobada per al barri durant els mesos d’estiu. Una iniciativa reconeguda amb el Premi Agenda 2030 Barcelona + Sostenible al millor refugi climàtic situat en un edifici.
Al Museu Picasso, els seus palaus medievals, articulats al voltant de diversos patis interiors, ofereixen un ambient fresc i serè que convida a descobrir l’obra de Picasso i les exposicions temporals lluny del ritme i la calor del carrer.
Tres exemples que il·lustren una nova manera d’entendre el paper dels museus com a part activa del benestar col·lectiu, i que també es respira a la Fundació Joan Miró, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Tàpies.
La sostenibilitat també és cuidar les persones
Aquesta és, probablement, una de les grans transformacions dels museus del segle XXI. La sostenibilitat ja no s’entén únicament des de la gestió responsable dels recursos o la reducció de l’impacte ambiental -tot i que aquestes continuen sent línies de treball fonamentals-, sinó també des de la capacitat de generar un impacte social positiu.
Obrir les portes a la ciutadania, crear espais accessibles i acollidors, reforçar el vincle amb la comunitat o formar part de la Xarxa de Refugis Climàtics són maneres diferents d’exercir una mateixa responsabilitat: contribuir a construir ciutats més habitables.
