La meva idea sorgeix de l’admiració per la diversitat arquitectònica de Barcelona. Els sis museus d’Articket són edificis meravellosos que acaben sent un referent al nostre desplaçament quotidià. A més de ser llocs culturals, són punts de trobada estimats pels ciutadans i he volgut rendir-los un homenatge. El passaport es transforma en el seu emblema.
Vaig triar el color vermell pel color del passaport i tot utilitzant paper carbó vermell els he reinterpretat. Cercava una imatge elegant on es pugui apreciar l’ofici de dibuixar a mà.
Anar als museus és una experiència per compartir, una complicitat, una mirada. Una mirada que transforma la ciutat de Barcelona i els seus moments quotidians com passejar el gos, prendre la fresca, anar al bar amb els amics o un colom fent cagarades sobre una estàtua.
He utilitzat referències d’escultura clàssica i pintures medievals del Museu Nacional i artistes icònics com Picasso o Miró.
Potser és perquè encara no havia dinat o perquè anava amb pressa per tornar a l’oficina, però quan vaig tenir el passaport a les mans vaig sentir que em convidaven a un joc. S’aixecaven boires d’històries d’espies, de països inventats i de mons utòpics on l’art era central a la vida a les ciutats.
Uns dies després, aquestes onades seguien dins, i com s’apropava l’entrega vaig començar a dibuixar, ja tenia el passaport i ara només calia arribar a l’estació, entretenir-me observant la gent de l’andana i esperar el tren.
M’agrada la idea d’un passaport de l’art. Crec que es pot viatjar literalment i metafòricament a través de la pintura, l’escultura, la fotografia… A través d’artistes, pinzellades, colors.
En enfrontar-me a aquesta il·lustració el passaport es va transformar en una au que es mou a l’espai i temps. Una au que ens retorna als museus, a contemplar i aprendre tant per la nostra mirada com per la manera de mirar de molts artistes.
Per plantejar la il·lustració m’he permès el gust de passejar-me pels sis museus d’Articket. Fent ús del passaport, vaig visitar les sales dels museus amb l’objectiu de trobar peces que em cridessin l’atenció i que m’estimulessin. I amb aquesta experiència, començar a dibuixar.
El passaport l’he convertit en una porta, que un cop travessada et permet veure i fixar-te en les obres d’art i configurar el teu propi món. El que m’agrada quan vaig a un museu és poder seleccionar amb la mirada les coses que vull veure; escollir, mimetitzar-me amb les peces, fixar-me en els detalls, inventar un diàleg.
Quan vaig conèixer l’existència d’Articket i el que es podia fer amb el passaport de seguida vaig pensar en una porta que s’obria per acollir-te i portar-te a nous mons amb cadascuna de les obres d’art que es poden veure als sis museus que proposa el passaport.
Articket t’atrau cap a als museus, et crida que hi vagis, sola, acompanyada, compartint moments amb tu o amb qui vulguis.