Articket és molt més que el passaport de l’art. És un projecte col·laboratiu que va sorgir fa 25 anys de la unió de forces dels equips dels museus principals de Barcelona amb l’objectiu d’apropar l’art a tothom. Entrevistem a dues de les seves fundadores, Dolors Ricart i Tere Pérez, que ara fa un quart de segle van tenir la visió d’impulsar el projecte Articket.
Recordeu els inicis del grup Articket? Com va sorgir la idea de cooperar plegats i quins van ser els primers passos?
DR. L’Articket és la iniciativa sorgida d’un grup de gerents de museus d’art de Barcelona (MNAC, MACBA, Fundació Joan Miró, Fundació Antoni Tàpies i CCCB), que ara fa més de 25 anys, va tenir l’encert de crear un grup de treball per tal d’analitzar els problemes que els eren comuns, i així potenciar-se mútuament a la recerca de solucions. De seguida es va veure que l’esperit d’aquell grup animava a compartir, cada vegada més, qüestions sobre la gestió dels museus que preocupaven en aquells anys. El cert és que va esdevenir un equip molt cohesionat, que destil·lava transparència i complicitat, i va trencar amb l’aillament que, sovint, acompanyava la gestió dels equipaments culturals.
L’estructura i l’esperit de l’Articket establia que tots els museus que en formaven part tinguessin interès en l’èxit del producte: perquè el museu que venia l’Articket, ingressava el preu de la seva entrada, i la resta es repartia entre tots els membres –inclòs el que l’havia venut– de l’Articket. De manera que, quan veníem un Articket, estàvem promocionant, no només el nostre museu, sinó també tots els altres. Aquesta és, penso jo, la fortalesa del producte. Els que més en venen, no perden ingressos i potencien els visitants i els ingressos a la resta de museus.
TP. Estàvem a punt d’entrar al segle XXI i estaven de moda els tickets conjunts. Teníem clar que necessitàvem pensar en el cas de Barcelona. Inicialment érem 5 centres amb característiques diferents que teníem una força dins el món cultural. Així va començar: com una venda d’entrades conjuntes, una possibilitat econòmica i de gestió.
Creieu que la presència majoritària de dones a l’equip ha marcat el seu tarannà?
DR. Inicialment, quan es va crear el grup de gerents d’aquells museus, la majoria eren homes. Al cap dels anys, el Museu Picasso també es va incorporar al grup de treball i es va integrar en la proposta de la multientrada, i molt aviat, més dones van anar ocupant el càrrec de gerents d’alguns d’aquells museus. Penso que en la configuració del concepte Articket no hi va haver una presència majoritària de dones, però sí en el seu desenvolupament al llarg dels anys. Perquè, a partir del grup de gerents, es va crear també un grup de Comunicació dels museus que integraven l’Articket, i aquí sí que les dones van ser majoritàries, i molt actives i amb moltes idees, que amb molt d’encert i creativitat, van anar polint el producte, fent-lo arribar cada vegada més lluny, amb campanyes de comunicació fantàstiques.
TP. Segurament que l’equip fos femení va tenir una rellevància en la seva personalitat però ens feia molta il·lusió comptar amb nosaltres amb personalitats com la de Manel Foraster o la de Manel Baena.
Dolors Ricart: Moments, en 25 anys, n’hi ha hagut molts. El moment més emotiu, és, justament, poder celebrar aquest aniversari amb un Articket ple de vida i amb un gran potencial de futur.
Què ha estat el més difícil durant aquests 25 anys? Algun repte o escull per tirar endavant el projecte, per exemple.
DR. Bé, la dificultat era donar-li visibilitat a l’Articket, de manera que s’anés consolidant com una multientrada amb un avantatge econòmic interessant que donés accés als millors museus d’art de Barcelona, i que es pogués adquirir tant al país origen dels visitants, com a la seu de cada museu. Es va treballar molt en el seu disseny per fer-lo atractiu, i fa uns anys es va decidir que seria un passaport, facilitant la seva venda on line de forma ràpida i segura. Crec que avui podem dir que celebrar el seu 25è aniversari, ens diu que ha estat una iniciativa d’èxit que tothom coneix. I s’ha fet des de la voluntat d’un seguit de museus, públics i privats, que han treballat per donar forma a una atractiva proposta cultural.
TP. Com tot projecte ha tingut anades i vingudes. Havíem de consensuar logos, propostes, va ser de gran ajuda que un professional extern ajudés al grup en el dia a dia.
Recordeu algun moment especial vinculat a Articket? Una anècdota divertida, un moment emotiu, una persona especial…
DR. Moments, en 25 anys, n’hi ha hagut molts. El moment més emotiu, és, justament, poder celebrar aquest aniversari amb un Articket ple de vida i amb un gran potencial de futur.
TP. Comentaré dos moments: la trobada a Madrid amb el Paseo del Arte, amb museus com Museo del Prado, el Reina Sofia i Thyssen. Ells no disposaven d’una xarxa com la nostra i van posar en valor aquesta forma de treballar. El segon és la jornada a la Pedrera sobre accessibilitat. El MoMA dins el projecte Meet Me va decidir presentar les visites per a persones amb Alzheimer que organitzaven. No pensava que fos possible i em va aportar personalment a crear activitats en les que encara estic treballant actualment.
Des de la vostra experiència, teniu algun consell per encarar el futur d’Articket?
DR. El consell per seguir enfortint i extenent l’Articket, és que es pugui aconseguir que no sigui un producte només per a turistes, sinó que sigui adquirit, també, pel públic local, a qui objectivament li pot interessar molt poder accedir a tots els museus de l’Articket amb un descompte important. És com un compromís que el visitant adquireix amb els més importants museus d’art de Barcelona, de manera que pugui estar al corrent de les seves exposicions durant tot l’any. Els museus de l’Articket correspondran a aquest compromís amb exposicions de gran interès, que cobreixen un ventall molt ampli de possibilitats. Pensem que els integrants són: un Museu Nacional, amb els tresors de l’art català, un CCCB amb propostes de gran rigor i actualitat per entendre el món que ens envolta, el Museu d’Art Contemporani de la ciutat, amb una gran col.lecció i múltiples propostes estimulants, i els tres museus monogràfics de la ciutat: el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i la Fundació Antoni Tàpies, que són una realitat única en el món! Aquest seria el meu desig. Un Articket per a cadascú per poder viure de ben a prop tot el que proposen aquests sis centres d’art de Barcelona, generant el que podria ser la Comunitat Articket a on tothom, turista o públic local, es pugui sentir vinculat i proper a aquests museus.
TP. Seria interessant també recuperar les jornades que ens ajudaven a pensar en la nostra feina i que eren extensibles als altres companys de museus i centres d’art. Felicitar a Articket pel seu recorregut i a totes les persones que ho han fet possible.
